“La gent acaba pagant per lo que fa, i paga molt més per allò en lo que han arribat a convertir-se” James Baldwin (1924-1987), escritor i activiste pels drets civils.
Més de quatre mesos han passat des de l’última cita electoral i els quatre partits majoritaris, els quals aglutinen a més del huitanta per cent de la cambra, han segut incapaços d’arribar a cap d’acort que evite unes noves i cares –per als ciutadans- eleccions.
El mandat derivat de les urnes s’ha transmutat en una nula voluntat de servici públic, supeditant-lo a les partidistes supervivències personals. És curiós escoltar als nostres mandataris parlar d’eficiència, de vendre image corporativa externa, d’I+D+I i, en una reprovable incoherència, danyar l’image de l’estat, demostrant extraordinàries dots d’incompetència i ineficiència. La democràcia, que teòricament fruïm, costà represàlies, empresonaments i derramament de sanc, per a malbaratar-la i balafiar-la ara d’esta manera.
La sensació més desagradable és la total absència d’autocrítica dels quatre actors principals. Tots ells van a repetir com a caps de llista. ¿Tan mal nos hem portat els ciutadans per a haver de penar en este castic?
Repetirem eleccions en juny en els mateixos candidats, en els mateixos programes i, possiblement, en els mateixos resultats, pero entre 100 i 150 millons manco en les arques de l’estat. ¿Estan formant-se els quatre grans gurús en diplomàcia i negociació? En cas contrari, en juliol la societat continuarà patint el mateix bloqueig institucional.
A lo llarc dels anys de la crisis, els ciutadans hem rescatat a la banca pública –gestionada incompetentment per polítics de tots els colors-, sense que se nos hagen tornat els diners d’uns erros que no foren els nostres; hem assumit els dèficits de les distintes administracions i empreses públiques, sent ofegats en una pressió fiscal que ha condenat a l’extinció als autònoms, chicotetes empreses i a la classe mija; hem hagut d’acceptar l’inexplicable i giratòria privatisació de Ret Elèctrica Espanyola, pagant una de les més altes tarifes energètiques d’Europa; hem tolerat l’ingerència política en la justícia i els valencians hem vist perdre el dret a llegislar el nostre propi dret civil –gràcies PP i PSOE-; i hem assistit als manteniment d’un número de càrrecs públics –la major part d’ells injustificadament aforats- superior als dels nostres veïns de la major part d’estats europeus, molts d’ells enveja d’eficiència, capacitat de pacte –Irlanda, per nomenar el més recent- i fiscalitat.
Ací, en canvi, el tetrapartidisme nos està duent a l’ineficiència, el balafiament, l’egocentrisme i la constatació de la deplorable conducta dels nostres teòrics servidors públics. El dany en forma d’abstenció ha segut calculat ya en l’estrategia egoista de cada formació. No queda tan clar que hagen besllumenat la desafecció social, antesala dels populismes embaucadors, preludi d’indesijables dictadures.
Convertir la democràcia en un circ; transformar la voluntat popular en una mise en scène fingida i sobreactuada; i derivar la responsabilitat emanada de les urnes a una pantomima burlesca, no té cap de gràcia i trasllada l’idea de que en lloc de ser la solució, la classe política és part del problema. Acabaran per conseguir, si s’ho proponen, que la societat done la raó a Saramago i, al final, ningú vaja a votar.
Paco Tarazona
Poble Democràtic-Coalició En Positiu
Fuente: Vlc News http://valencianews.es/opinion/incidencies-i-destarifos/
