Preàmbul
Industrialment parlant, els dos grans sectors que s’autoinduïxen cap al desenroll i l’alvanç, són el sector productiu i el I+D+i (Iniciativa, Desenroll i Innovació). L’u està lligat en l’atre, de tal manera que son inseparables, ya que el primer s’ocupa de desenrollar les idees que prèviament ha aportat el segon.
Durant la revolució industrial, l’importància de l’economia estava mes bolcada en la producció massiva, és dir, en la cantitat de vendes, i no tant en la perfecció de l’idea. La tecnologia i els mètodos productius, podien ser fàcilment reproduibles pel restant d’empreses o països competidors. No obstant, s’incrementà progressivament el refinament de les idees, les quals s’aplicaren al producte i als mètodos de producció del mateix, lo qual començà a crear una industria altament sofisticada. Açò dificultà la competitivitat per als nous competidors, ya que se necessita tecnologia per a crear tecnologia.
Per una atra banda, este creiximent desenfrenat, explotà i està explotant els recursos naturals fins a aplegar al punt de colapsar el model econòmic actual, fent-nos definitivament conscients de que la Terra té un llímit, al qual estem aplegant. Per este motiu, el futur econòmic mes immediat deu canviar, rellevant a la producció en massa, per un mercat de les idees.
Històricament, els valencians hem tengut una gran economia, gràcies al sector de l’agricultura. Pero en la Revolució Industrial, no sabérem adaptar-nos a la nova corrent productiva, la qual cosa hem pagat molt cara. Inclús a dia de hui, estem donant-li l’esquena al futur, a l’abandonar el sector clau per al nostre alvanç com a societat: el I+D+i. La nostra economia, i per tant el nostre benestar, estan en greu perill imminent.
El nostre proyecte se va a centrar en els següents punts: finançació, l’investigador i la carrera investigadora, grups d’investigació, centres d’investigació i instituts tecnològics, i transferència tecnològica.
Finançació
Per a la finançació de l’investigació proponem optar per un model mixt; deurà haver aportació pública i aportació privada. Esta finançació, o injecció de capital en el sector de la I+D+i, s’entendrà com una inversió que va a produir un retorn, no sempre estrictament monetari.
L’inversió pública se fa necessària bàsicament per dos raons: En primer lloc per a incentivar l’investigació i per a crear un teixit competitiu a nivell d’atres territoris europeus. En segon lloc, per a fomentar aquell tipo d’investigació que no va a donar un retorn a curt determini o els resultats de la qual no van poder-se aplicar de forma directa en l’industria. Un eixemple seria l’investigació bàsica, que proporciona sustent per a proyectes més aplicats i més orientats a la transferència tecnològica.
Per atra banda, està l’inversió privada, que busca i necessita un retorn de beneficis a curt determini. L’inversió privada se materialisarà no només en les indústries i els departaments d’investigació, sino també en consorcis o colaboracions en universitats. Les empreses que invertixquen en I+D+i tindran reduccions en la càrrega fiscal en funció de la cantitat invertida.
La madurea del sector d’I+D+i d’un territori se pot medir en la relació entre inversió privada/inversió pública; un sistema consolidat mostra una relació inversió privada/pública major, ya que hi ha una relació favorable entre els beneficis i el capital invertit.
L’investigador i la carrera investigadora
Per un costat, l’investigació requerix un treball prolongat en el temps per a que done els resultats esperats, per un atre, també un investigador requerix el seu temps per a guanyar l’experiència necessària per a arribar a oferir els millors resultats. En l’actual model hi ha una gran inestabilitat laboral, i unes condicions contractuals molt deficients en el contracte d’un investigador.
Respecte als contractes per als investigadors, es seguiran les recomanacions de la Carta Europea de l’Investigador, publicada per la Comissió Europea. Entre estes recomanacions, destaquem el reconeiximent de la professió com a investigador, el posseir condicions de treball per a conciliar la vida familiar i la laboral, l’estabilitat i permanència en el treball i el tindre condicions de finançació salarials justes i atractives.
És fonamental dotar els mijos necessaris per a crear una Carrera Investigadora, és a dir, s’han de formalisar diferents camins a seguir per tal d’acabar treballant com a investigador en un organisme públic d’investigació o en una empresa.
Per tal de definir una Carrera Investigadora, s’han de solucionar problemes com l’endogàmia i l’amiguisme, fomentar un seguiment dels investigadors més allà de quan consoliden la seua plaça i fomentar la movilitat entre centres d’investigació tant estatals com estrangers.
Grups d’investigació
El grups d’investigació representen un escaló més alt que l’investigador. Estos grups donaran cabuda als investigadors, en els diferents estadis de la seua Carrera Investigadora. Els grups d’investigació deuran fer gala d’una ètica tant laboral o de respecte entre els seus investigadors, com en els propis proyectes que duguen a terme. Ademés se fomentarà la colaboració entre diferents grups d’investigació del territori valencià.
Centres d’investigació i instituts tecnològics
El tercer nivell dins del sistema de I+D+i està constituït per les empreses o centres que se dediquen a l’investigació.
És primordial dispondre de centres d’investigació de referència internacional. Per tant, des de Poble proponem recuperar el Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF), aixina com fomentar-ne atres com el Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP) i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), entre atres.
En este apartat també incloem els centres tecnològics. Des de POBLE proponem recuperar el dinamisme que els centres tecnològics teníem abans del 2009. Se tracta d’un sector estratègic en l’àmbit valencià. Per ad això, s’ha de cobrir el deute que les administracions públiques tinguen en estos centres i reincentivar este sector. Estos centres tecnològics continuaran en la seua estructura sectorial i se coordinaran a través de la REDIT (Ret d’Instituts tecnològics valencians), com a entitat paraigües.
Transferència tecnològica
U dels objectius últims del I+D+i serà la transferència tecnològica. Esta transferència tecnològica causarà un retorn de l’inversió, tant pública com privada. Per a la societat, els alvanços en la ciència i la tècnica contribuiran a un aument de la calitat de vida; per a les empreses, se conseguirà una major competitivitat, eficiència i rendiment econòmic.
La transferència tecnològica reporta un benefici doble: per una banda, els grups d’investigació tindran accés a casos del món industrial; per atra banda, els resultats o les millores científiques o tecnològiques, se revertiran en les empreses.
Conclusions
- L’economia sostenible, eficient, generadora de riquea, potenciadora del coneiximent, de l’alvanç tecnològic, de la producció racional, és l’Investigació, el Desenroll i l’innovació.
- Des de Poble, la I+D+i se potenciarà com a una indústria fonamental, i se farà en tal intensitat, que haurà de considerar-se com un sector econòmic per ell mateixa. L’economia del futur és la producció d’idees, ya que la seua producció és infinita, sostenible i du al desenroll humà.
- La finançació del sistema d’I+D+i se nutrirà tant de fons públics com de fondos privats.
- Cal millorar l’inestabilitat laboral de l’investigador i fomentar la Carrera Investigadora.
- En quan als grups d’investigació, se fomentarà fomentarà una convivència i colaboració.
- S’han de fomentar els centres d’investigació, especialment els centres de referència valencians. En quan als centres tecnològics, se mantindrà la seua estructura sectorial i se’ls ingressarà el deute per a que puguen continuar donant soport al teixit industrial valencià.
- Se fomentarà la transferència tecnològica en el fi de buscar un retorn de l’inversió i fomentar un doble fluix d’informació.
Com a conclusió final, la I+D+i deu estar lligada en un compromís en la societat per a produir una millora de la calitat de vida dels individus.
