Font: El Meridiano
Catarroja serà la sèu del primer torneig del joc ¿Quí vol un Ministeri?, una sàtira sobre la capacitat d’aguante de la societat espanyola davant la creixent presència de polítics professionals que carixen d’experiència i formació, o que, quan la tenen, és de dubtosa calitat, segons ha explicat u dels creadors del joc, Lluïs Gómez. El torneig està obert al públic en general interessat en els jocs de taula, que pot inscriure’s per a participar gratuïtament en https://docs.google.com/forms/d/i/1FAIpQLSe-jfZcmEBaYk3isLGDieYiptOEDmzlICT9GJ1A4yC5zbjcnA/viewform
S’espera que mig centenar de participants competixquen des de les 10:30 hores del matí del dumenge, 16 de decembre, per conseguir convertir-se en el Ministre plenipotenciari del país, en el major número de títuls de l’Universitat Rey Campechano pero, sobretot, en el major número de carteres ministerials baix el seu control pels mijos lícits o ilícits que estiguen a la seua disposició.
Este joc, l’idea del qual va sorgir en un colectiu de jóvens ciutadans farts de les mentires i numeroses falsificacions de currículums i titulacions acadèmiques en la política autonòmica i nacional, s’ha convertit en una realitat gràcies a una campanya popular de micro-mecenage ( https://poble.org/ajudans/joc-qui-vol-un-ministeri/ ) que ha permés que es recapten els fondos suficients per al llançament i la posada en funcionament d’accions socials recolzades per l’iniciativa ciutadana Poble Democràtic.
Dos Ministres cessats, un President de Govern en una Tesis Doctoral posada en dubte, portaveus de l’oposició en currículums molt creatius i un gran número de parlamentaris que han tingut que matisar la seua formació són fets molt greus que deuen portar-nos a una reflexió profunda sobre a quí elegim per a governar, segons Lluïs Gómez.
“Volíem denunciar la falta de pudor i ètica de molts dels qui hui nos governen utilisant les armes que millor se mos donen als valencians, la sàtira i l’humor”, segons ha senyalat el portaveu dels creadors del joc, que ha comentat que este va ser l’orige del joc, que casi sense promoció ha alcançat el seu objectiu en menys d’un més, obtenint els respals necessaris per a produïr-lo.
En este sentit, Gómez ha explicat que tots els participants en esta iniciativa som ciutadans “conscienciats i compromesos” en una nova forma de fer política, per això, participem d’una iniciativa ciutadana autonòmica, transparent i d’estructura horisontal –Poble Democràtic-, que pretén traslladar les reivindicacions dels ciutadans i els colectius que carixen de presència pública als centres de decisió política municipal i autonòmica.
Subasta de Ministeris
L’objectiu de ¿Quí vol un Ministeri? és convertir-se en Ministre o pluri-Ministre per ad aquells que alcancen un major domini de la mecànica del joc, per mig de la consecució de títuls i màsters universitaris. Uns títuls que no fa falta cursar, n’hi ha prou en guanyar-los en una subasta en la moneda oficial -els ‘CaraDuros’, obtinguts per mig del simple fet de participar-. Una situació que segurament coneixen la majoria de ciutadans i que és la que tristament hem sofrit en els últims anys en la política espanyola.
De fet, el joc té una operativa molt senzilla que està basada en tots els “tics” inadequats que definirien lo contrari de lo que deu ser un polític del sigle XXI. Per això, cada u dels jugadors arranca la partida en una dotació econòmica no declarada de 8.000 CaraDuros i dos cartes en cursos de formació oferits per instituts de prestigi no reconegut o centres universitaris ficticis com l’Universitat Rey Campechano.
