El màxim responsable del Consell General de Poble Democràtic, Màxim Rueda, ha propost hui que s’activen itineraris formatius associats a una ajuda econòmica per a garantisar l’accés a educació especialisada als jóvens sense recursos i/o formació superior, en l’objectiu d’accedir al mercat laboral en condicions competitives.
Esta mesura, junt en la regularisació de les pràctiques no laborals i la creació de departaments específics en les oficines d’ocupació, en orientadors que treballen de manera individualisada en cada jove, per a atendre a la realitat i característiques de cada u, podria revertir la perillosa tendència estructural que provoca que 1 de cada 4 jóvens quede fora del mercat laboral, i que casi el 50% tarden entre 5 i 10 anys per a accedir a un lloc en certa estabilitat, segons el portaveu de Poble Democràtic.
Màxim Rueda ha explicat que les institucions públiques no estan entenent l’actual mercat laboral i seguixen en propostes alluntades de la realitat, com confirma la decisió de l’Ajuntament de Valéncia de renunciar a casi 1,5 millons d’euros en subvencions per a contractar a jóvens alegant renúncies als contractes oferits, o falta de demandants. Estes ajudes, que formaven part del programa Empuju, per a el que es varen demanar més de 5 millons d’euros a la Generalitat Valenciana, han demostrat ser un fracàs i no han conseguit revertir la taxa de desocupació jovenil en la ciutat.
Per això, entenem que cal establir un diàlec entre totes les administracions competents per a dirigir-se als colectius en major incidència de la desocupació, com és el cas dels jóvens sense qualificació professional. I, en este sentit, el portaveu de Poble Democràtic ha incidit en activar itineraris formatius associats a una ajuda econòmica que incentive la realisació i finalisació de la formació i evite l’abandó, a l’hora que facilite l’accés als nous perfils demandats en el mercat laboral actual.
Màxim Rueda ha criticat que en la ciutat de Valéncia tingam un 26 % de desocupació jovenil, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2018, i que açò s’entenga com una gestió positiva en reduir-se mínimament front a atres eixercicis, especialmente quan l’oferta d’ocupació jovenil del consistori no s’ajusta als perfils de formació de les noves generacions i queden sense eixecutar millons d’euros en ajudes.
Aixina mateix, el responsable de Poble Democràtic ha recordat que tampoc podem escudar-nos en que la taxa de la ciutat estiga per baix de la mija espanyola (36,3%) perque, junt en la de Grècia (43,7%), són les més altes de l’Unió Europea, en una taxa de desocupació jovenil del 16,8%, i un 6,6% en Alemània.
De fet, la taxa d’ocupació per als jóvens espanyols de 16 a 24 anys se situa en el 22,3% i alcança el 38,7% per als jóvens de 16 a 29 anys, d’acort en l’EPA, 1,6 punts percentuals superior a les taxes d’ocupació alcançades un any abans, segons l’informe Jóvens i mercat de treball (juny, 2018) del Ministeri de Treball, Migracions i Seguritat Social.
