Una volta anunciada l’aprovació del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que definix “valencià” com a “idioma romànic parlat en la Comunitat Valenciana, en Balears, Catalunya i uns atres territoris de la corona d’Aragó i que també rep el nom de català”, POBLE desija manifestar la seua postura al respecte, per tractar-se d’un tema central per a la definició de l’identitat del poble valencià i la seua cultura.
Des de POBLE creem que dita definició, més que descriure objectivament un concepte idiomàtic existent, és una declaració d’intencions fortament politisada, que tergiversa de manera falaç la realitat idiomàtica actual i passada, i contradiu la percepció de la majoria dels valencians sobre la seua pròpia llengua; contribuint aixina a perpetuar el conflicte llingüístic.
Independentment de que puga haver alguns valencians que coincidixquen en dita opinió, POBLE, com a proyecte polític naixcut de la Convenció Valencianista 2012, se referma en que “la llengua valenciana és una llengua diferent i diferenciada de qualsevol atra llengua del món. És per això que codificar-la per mig d’una normativa que no atenga a la seua pròpia personalitat supon, no només un injustificable trencament en l’història, sino la castració del seu potencial futur, puix retrau l’implicació del poble en el seu conreu al deixar de sentir-la com a pròpia”.
Eixa postura, arreplegada en el document marc consensuat en dita Convenció, és ademés la natural i majoritària en el conjunt de la societat valenciana, com demostren diversos sondejos sociològics. És també la posició defesa lliurement i de forma fonamentada per numerosos filòlecs, escritors, estudiosos i usuaris de la llengua valenciana.
Resulta evident que, en democràciai en llibertat, l’opinió d’un sector minoritari de la societat valenciana no pot ser imposta per interessos polítics o econòmics a la majoria, com ocorre ara. I encara que dita opinió fora majoritària, les minories han de poder desenrollar la seua pròpia personalitat lliurement i en igualtat de drets, sense discriminacions per motius ideològics.
D’acort en esta premissa, davant del conflicte irresolt en el sí de la societat valenciana,ni POBLE, ni cap atra formació política poden ni deuen marcar la normativa que els valenciaparlants han de seguir a l’hora de parlar i escriure el seu idioma.Pero des de POBLE recolzem activament a totes aquelles associacions, entitats acadèmiques, professors i usuaris de la llenguaque, des de postulats científics, cívics i netament valencians, aposten per una normativa codificadora que reconeix dita personalitat diferenciada. En particular, POBLE recolza la definició senzilla i natural que de “valencià” dona el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV: “Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià i en El Carche, en Múrcia”.
Per això, des de POBLE favorim l’actuació unitària, coordinada i efectiva de dites entitats i associacions, i impulsem el reconeiximent cooficial, a tots els nivells, d’eixa normativa codificadora pròpia, aixina com la seua lliure adopció per la comunitat llingüística valenciana en els usos administratius i l’àmbit educatiu.
Des d’una perspectiva realista i pragmàtica, exigim com a mínim l’igualtat de drets i reconeiximent en unes atres sensibilitats llingüístiques, com a pas imprescindible per a la convivència social i la resolució del conflicte idiomàtic.
Així mateix, des de POBLE prendrem mides de recolzament a la consideració definitiva del valencià com a idioma de ple dret a nivell estatal, europeu i mundial, tant administrativament com en l’àmbit d’internet.
Igualment, en POBLE apostem per que el conflicte llingüístic valencià siga presentat en les aules de forma objectiva i equilibrada, en lloc per a totes les sensibilitats i sense censura a cap autor per raó d’opinió o normativa usada en les seues obres. L’actual castració de la llibertat d’expressió i opinió no pot continuar en un actual sistema educatiu de pensament únic.
En lo tocant a la AVL –entitat política creada per pacte entre el PP, el PSOE i CiU–, vist lo vist, POBLE creu inútil i lesiva per a l’interés general l’existència de dita acadèmia, costejada generosament en els imposts dels contribuents valencians.
Açò és especialment evident des del moment en que la pròpia AVL reconeix la seua innecessarietat, en afirmar que el valencià és català. Un idioma català que ya conta en una institució normativa com l’Institut d’Estudis Catalans, i a la qual poden acollir-se lliurement aquells valencians que diuen parlar-lo.
Sorprén també que dirigents polítics de partits com el PP, que colaboraren activament en la formació de la AVL, s’esgarren ara les vestidures per una definició que confirma el rumbo d’una entitat que, des del primer moment, ha contradit per la via dels fets els suposts fins fundacionals de “defendre el nom i l’entitat del valencià” i “resoldre el conflicte llingüístic”.
Despuix de vint anys de govern, només dos raons –l’incapacitat manifesta per a governar, o l’hipocresia més sublim, rendida a interessos polítics forasters– poden justificar l’actuació del PP en esta matèria.
Massa temps perdut en perjuí del nostre idioma, que ara recuperarem en el treball de tots i totes.
