Un atre u de maig en els deures pendents. Restricció de l’accés al dret fonamental al treball per a una part important de la ciutadania, la qual ha de malviure de les prestacions socials o de l’economia sumergida. Eixa que, com diu el succeït sense gràcia, nos permet surar.
Uns i atres, esquerres i dretes oficials i oficialistes, han gestionat pèssimament una crisis econòmica que es vea vindre. Al cap i a la fi és idèntica a la bambolla dels tulipans, o tulipomania, holandesa de l’any 1636, o la crisis de la taula de canvis neoyorkina de 1929. Especulació, especulació i més especulació, en absència de la més mínima ética i de la nula capacitat de diversificació del sistema productiu.
Cap dels governs democràtics actuals ha segut capaç de generar un pla d’adaptació del teixit productiu, simètric i equitatiu, als temps actuals. La més absoluta falta de solidaritat dels representants de territoris en capacitat de generar majories estables en les Corts estatals també ha ajudat a la falta de diversificació, a la concentració de les infraestructures en territoris determinats i a les ajudes insolidàries i rebujades per l’Unió Europea d’alguna comunitat autónoma en un concert fiscal privilegiat.
La conseqüència del destarifo és un mercat laboral precari en duracions, salaris, conciliacions i cobertures socials. En uns polítics preocupats, uns, en demostrar, des de la macroeconomía, que el número de desocupats baixa, independentment de la calitat dels treballs, i atres, enfurits davant d’una possible recuperació que talle les seues aspiracions institucionals. En mig, tota una classe mija i baixa, en o sense treball, que du més de 6 anys sobrevivint com pot a l’increment de la pressió fiscal, a la reducció inicial i congelació posterior de les pensions, i que veu/veem cóm a les que foren un dia caixes públiques els han segut condonats els deutes per les ajudes públiques, sense que els seus clients hagen rebut un tracte, ni de llunt, paregut quan no han pogut pagar les hipoteques.
Afiggam ad açò el preu dels carburants, casi idèntic als de paísos en més nivell de renda, com França, que, junt a la dificultat de l’accés al crèdit, que complica la competitivitat dels autònoms i les chicotetes i mijanes empreses, i la promoció de les grans corporacions, les que viagen pel món junts a les delegacions oficials, pero que generen ocupació en condicions moltes voltes draconianes, i vorem les causes per les quals l’asimetria en la distribució de la riquea s’està incrementant.
La major tragèdia de la crisis és precisament eixa, la pijor distribució de la riquea en l’excusa de la recuperació. A la que es junta l’absoluta pèrdua de credibilitat dels principals partits polítics i les principals centrals sindicals, envoltats tots en vergonyosos casos de corrupció. Lo més trist és que alguns d’estos casos s’han produït en diners teòricament destinats als treballadors.
Hui, 1 de maig, denunciem estes situacions i treballem i treballarem per a que la societat valenciana arribe a fruir d’una plena ocupació i una justa distribució de la riquea a través d’un creiximent sostenible i basat en el respecte al mig ambient. Si volem, entre tots, PODEM.
