¿Vols ser diputat provincial? És la pregunta que li va fer l’encarregat de llistes a un que passava per allí. Unió Valenciana havia tret un resultat electoral que no se’l esperàvem ni en el somi del més optimiste i el que fea i desfea en el partit estava necessitat de nomenar a un parell de diputats provincials en representació dels regidors valencianistes.
Seguint la seua costum, se va ficar a resoldre’l ell a soles i Vicent s’acostà a la tauleta a saludar i se va trobar en el moment oportú quan li amollà la pregunteta. Puix sí, clar que sí, perqué no. I a l’endemà se va convertir en un responsable del partit davant l’institució provincial.
No hi havia passat cap filtre intern, no tenia experiència ni tan sols tenia uns ideals d’acort en el pensament majoritari del partit, alguns dien, que tampoc tenia cap ideal i el més crítics ni tans sols cap idea. Donava igual n’hi havien tants llocs que cobrir que lo mateix donava que estigueren formats, que tingueren ideals definits coincidents en el decàlec de l’ideari del partit. ¡Hi havia que cobrir els llocs!
El resultat va ser que se varen convertir en l’eixercit de “Pancho Villa” cadascú fent lo que creïa convenient o lo pareixia més apropiat sense possibilitat de control intern, en el desalé dels compromesos en l’ideal fundacional que disciplinats veen en pavor com les seues accions quedaven ridiculisades per els que s’havien ficat per a reomplir buits.
L’història que te la mala costum de repetir-se cíclicament esta tornant a mostrar-mos com en unes eleccions on el resultat ha sorprés als de dins i als de fora dels “aparatos” dels partits i s’han obtés credencials en les institucions per persones que, en el millor dels casos, no estan preparades per a tindre la representació de les formacions que els ficaren en llistes.
Mentres alguns càrrecs públics se cuiden en oferir la part amable, eficaç i conseqüent en la bona gestió, atres fan lo que els ve en gana sense atendre les directius que els òrguens democràtics dels partits tenen acordat. I veus com els de primer fila s’atenen a les consignes internes, per contra als que els ha tocat la loteria d’un resultat imprevisible, tiren les cames per l’aire i van contracorrent actuant com si foren uns extraparlamentaris d’una oposició minoritària contravenint lleis en les que tenen potestat per a canviar-les sense tindre que incomplir-les arribant a infringir l’ordenament jurídic podent arribar a la prevaricació. De lo que encara no han obtés consciència és que també se repetirà l’història i tot lo que pujà sense consistència desapareixerà en ¿una, dos llegislatures…?
Miquel Ramon
Fuente: Valencia News http://valencianews.es/opinion/creiximent-inesperat-avis-a-navegants/
