Despusahir celebràrem la nostra nacionalitat, reconeguda estatutàriament, de forma pacífica i democràtica, en algun que atre aïllat incident intolerant digne de ser erradicat.
No faltaren, ni pel matí ni per la vesprada, símbols aliens a la nostra idiosincràsia privativa. Res nou, un sector important en el ponent i la tramontana estatal obvia voluntàriament la majoria d’edat d’este poble; en una obsessió, interessada i compulsiva, de convertir el territori valencià en un protectorat a l’antiga usança colonial. Ni ho han conseguit, ni ho conseguiran. La valencianitat, el valencianisme inherent de la nostra societat, és una boira escampada pel subconscient colectiu majoritari, impossible, per molt que s’empenyen els uns i els atres, i ausades que s’empenyen, d’erradicar.
Preocupa sí, la voluntat no dialogada de declarar Be d’Interés Cultural (BIC) la nostra festivitat. No per que la mida en sí siga roïna, que no ho és, sino per l’intent de desvirtuació de la mateixa. Interpretar el bell passodoble Valéncia de Padilla mentrimentres la Real Senyera ix al balcó consistorial és malintencionat o coent, o les dos coses a l’uníson. Tampoc s’entén la substitució de les tradicionals salves pels esclafits desacompasats de les carcasses ni la retirada dels atres honors castrenses, ¿acàs no pot rendir els dits honors militars un regiment valencià de vetes blanques? Per últim, retirar la marcha real estatal quan baixa la Real Senyera i interpretar-la al concloure l’himne nacional valencià és atra greu incongruència. Respecte al Tedèum, entenc que no forme part de l’itinerari de la Real Senyera cap a l’estàtua del Rei Jaume I. Estem en un estat laic i aconfessional. No obstant, hauria de formar part del BIC. La capitulació de la ciutat es produí el 28 de setembre. El 9 d’octubre el rei Jaume entrà en la ciutat i es consagrà, eixe mateix dia, en catedral, lo que fins al dia anterior fon la mesquita de Balansiya. Els coneguts com sermons de la Conquista, formen part dels nostre ideari identitari, cobrant especial rellevància el de mossen Gaspar Blai d’Arbuixech, de l’any 1666. Independentment dels credos, no hem de renunciar a la nostra cultura i història.
No tota la nostra valencianitat s’hosteja front a les incoherències del BIC. La vespra dels nostre dia nacional el govern aprovà un decret que perjudica a les famílies, sensibilisades ecològicament, que produixen energia solar, impedint-les rebre cap de percepció per l’energia sobrant que aboquen a la ret elèctrica. Lo mateix ocorre en l’intenció, anunciada, d’ajudar econòmicament a un grup automovilistic, el qual acaba de ser descobert en activitat ilícita, per a que mantiga les seues inversions estatals. Estem transformant als ciutadans en rehens de les grans corporacions per activa o passiva. Per una banda, el benefici que genera l’esforç ecològic familiar no retorna al ciutadà conscienciat i, per atra, l’esforç fiscal social repercutix positivament en una empresa que ha fet una magancha. Cap d’ells són estos eixemples edificants per a una ciutadania farta de pagar les incompetències d’uns i d’atres. La crisis no és a soles econòmica també és ètica i cívica, o eixim de totes o no eixirem de cap d’elles.
Fuente: Valencia News http://valencianews.es/opinion/del-9-doctubre-i-daltres-assunts/
