Estàs ací:Home Actualidad Prensa 25 d’abril , l’Almansa diària de cada any

25 d’abril , l’Almansa diària de cada any

Atre any, atra commemoració i, perennes, en l’aire suren les mateixes denúncies irresolutes. Arrere quedaren els temps de les festes que bullen, dels dolços de nata i les coques de brullo. La crua realitat dels valencians és la de pertànyer a una nacionalitat històrica, en essència, i secularment menyspreada. Lo greu, lo verdaderament greu, és la facilitat en la que, les sucursals valencianes dels principals partits estatals, clàssics i emergents, favorixen el desdeny de cada govern de tanda a la societat valenciana.

 

Uns, ara unflen el pit fent saber la futura denúncia –que mai arriba- a un sistema de finançació aprovat en el seu vot colaboracioniste ¿veritat Sr. Puig?; atres, passius davant del gallec tranquil, són incapaços d’obtindre un tracte econòmic equànim per als valencians; balafiaren les depauperades arques institucionals; i desfilen diàriament pels jujats, favorint la percepció social, facilitada per alguns mijos, de que els valencians som corruptes. L’única coincidència entre abdós és la manifesta incompetència a l’hora de defendre els nostres interessos, com feren palés en l’incapacitat de preservar un sistema financer, el qual únicament la seua ineficient gestió conseguí afonar.

No pinta millor el panorama entre els cromàtics emergents ni en les conegudes com confluències. Els taronja neguen l’infrafinançació, el cobrament del deute històric, i tenen una actitut, com a mínim, tébea davant l’identitat valenciana, quan no absolutament insultant, com la mantinguda per la que fon cap del grup en les Corts Valencianes, l’extraditada al Parlament Europeu, Carolina Punset. Els morats i adlàters mantenen una acèrrima i estratègica comoditat, quan no un seguidisme acrític respecte a les teories més recalcitrants del centralisme bicéfal.

No és d’estranyar que, en este context, el govern de Zapatero impulsara un recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis de desenroll del dret civil valencià i que el de Rajoy haja mostrat, en tota una llegislatura, la nula voluntat de retirar-lo. Mantenim l’esperança gràcies a la valenta i altruista llabor identitària de l’Associació de Juristes Valencians (@ajv_val) en favor de l’articulació privativa del nostre còdic civil. No vindria mal que algun polític recordara l’aperturisme i la concòrdia dels originals furs valencians, considerats la primera constitució predemocràtica europea.

Est és el nostre panorama, farcit, no de fustes polimentades ni de murs emblanquinats, sino de seudodemostracions de força, algunes sobreixents d’extracomunitaris fins a incórrer en alineació indeguda. Difícilment enramarem de murta les places i els carrers, ni vindrà un Archiduc a firmar cap de furs si som incapaços de respectar la nostra identitat. Identitat vilipendiada en el trist espectàcul comés per l’ajuntament del Cap i casal al determinar, en contra de l’informe dels tècnics, a favor d’una fonètica aliena i d’una pretesa unitat llingüística.

Davant d’este panorama desolador, se nos obrin dos possibilitats. Desempolsar-nos el ¿qué nos passa valencians? i actuar en la dignitat que nos presupon la Cançó de lluita o continuar envellint en l’alienació despersonalisadora, favorint l’atropell centraliste bicéfal. Si la societat valenciana persevera en la passivitat, com ve fent-ho majoritàriament des de la transició a ençà, mai aclarirem la gola en moscatell sino en fel, convertint-nos en trists i miserables personages d’un museu de lo que mai degué ser, com ocorre en Non luogo a procedere, l’última novela de Claudio Magris. De nosatres, com a valencians, depén reivindicar-nos o plorar les llegendàries gestes dels agermanats i maulets, esperant que torne un Guillem Sorolla o un Joan Batiste Basset, com els checs esperaren durant segles que sant Venceslau encapçalara les hosts que, des del mont Blaník, haurien de traure-los de les dificultats, fins que es donaren conte de que eixes hosts aniuaven en els seus interiors colectius.

Si volem per als nostres descendents un futur millor, en el que bufe el bon vent, haurem de començar a treballar-lo. Massa ho hem ajornat ya i no hi ha millor dia que hui per a començar.

Paco Tarazona

Poble Democràtic-Coalició en Positiu

Fuente: Vlc News http://valencianews.es/opinion/25-dabril-lalmansa-diaria-de-cada-any/

Escriu-nos un Esta direcció de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per vore-la. o crida'ns al nostre teléfon 634 599 899