Está aquí: Home Pueblos Valéncia ciutat FIRES, EVENTS I CONGRESSOS

FIRES, EVENTS I CONGRESSOS

Davant de la proposta de Fernando Giner, de que la Fira Mostrari Internacional (FMI) i el Palau de Congressos de Valéncia (PdCV) deixen de competir, volem rescatar un escrit de setembre en l'any 2012 en el que u dels nostres participants, Paco Tarazona, denunciava esta descoordinació i competència en motiu de la proposta d'ampliació del PdCV.

"Actualment, existix una gran descoordinació quan no una competència, no sempre sana, entre els organismes de titularitat pública creats per a la gestió  del PdCV, FMI, Palau de la Música de Valéncia (PdMV) i Ciutat de les Ciències i les Arts (CCA). La FMI carix, pel curtplacisme electoraliste dels nostres governants, d’uns accessos públic dignes des de temps immemorials. El metro deixa en l’estació de Les Carolines obligant a un camí costera amunt d’accessibilitat més que dubtosa; el tramvia deixa en la porta de l’institució ferial previ transbort en l’estació de metro d’Empalme, i l’autobús de l’EMT fa lo mateix en una única ruta que passa per alguns dels carrers en major densitat de tràfic de la ciutat. El  ciutadà que opta pel transport privat ha de recórrer al taxi o a l’us del seu utilitari pagant per l’aparcament privat o el fielat del “gorreta”. L’actual crisis econòmica està castigant a les fires comercials, les quals reduïxen cada any l’espai llogat. Ademés, la FMI necessita reinventar-se degut a les noves facilitats publicitàries ofertades per les noves tecnologies. La menor rendabilitat conseguida obliga als responsables de  la FMI, càrrecs de designació política, a buscar en la captació de congressos, les aportacions que tracten, sense èxit, de quadrar els contes. Hem de tindre en conte que, com  a bona institució de gestió pública, els gasts generats per un planter hipertrofiat. Aixina és fàcil entendre la desesperació per a captar fondos. No obstant, com l’ampliació de la fira arribà en retràs, com tota infraestructura pública en estes terres, s’optà per remodelar l’actual espai en lloc de començar de zero en u alternatiu com haguera segut aconsellable. L’obsessió per l’inauguració sempre és més important que la sostenibilitat del proyecte. D’esta forma es colà en calçador una estructura rígida, orientada a funcions comercials. Ningú pensa en planificar un espai multiusos, el qual captara tot tipo d’events en flexibilitat i accessibilitat. En definitiva, lo de sempre, efectisme populiste ineficaç i amplament deficitari. El PdCV s’ha quedat chicotet, en això té tota la raó l’alcaldesa perpètua. Lo que calla és que, a pesar de donar beneficis, excepció en el món públic, el disseny de Forster és exigu per a albergar events de més de 1200-1500 persones, havent d’amprar-se en freqüència espais complementaris llogats als hotels més pròxims (Sorolla i l’antic Hilton fonamentalment). Estes curtes dimensions obliguen a les societats científiques estatals més significants en número i a una bona part d’events internacionals a realisar-se en la FMI, en les incomoditats adés comentades. El proyecte d’ampliació, a on prima l’estètica, sobre la funcionalitat i, també, sobre l’ètica, planteja una estructura idèntica especular (en l’accepció d’image en espècul o espill, no me siguen borts i pensen atres coses), la  qual manté la simetria volumètrica perpetuant els erros de l’actual proyecte. El PdMV, construït en els temps de Clementina Ródenas, en una gàbia acristalada  de difícil neteja i major efecte  hivernàcul, sol llogar la sala Iturbi per a events que no superen les 700 persones i atres dos sales per ad actes en menor quantia de gent. D’esta manera es complementen els ingressos obtesos pels cicles de concerts i les subvencions rebudes per a la difusió cultural d’u dels centres punters en el panorama musical estatal i europeu –Al César lo que és del César-. No obstant, el número d’entrades generosament ofertades a càrrecs públics podria ser inferior. Aborrona fruir d’un concert en l’aforament venut i descobrir els buits dels que no paguen l’entrada ni tenen la decència d’avisar del seu no us. No obstant, açò és tema per ad un artícul sobre la generositat dels drets dels nostres pròcers. La CCA té en la major part dels edificis salons d’actes de diversos tamanys que són llogats per a events de distints tipos i dimensions i que, com el cas del PdM, complementen els ingressos de l’empresa pública gestora del complex.

La titularitat de cada institució compet ad administracions distintes, a voltes de forma compartida, no sempre ben coordinades. Estos ents públics, sufragats pels ciutadans valencians, podrien ser gestionats més eficientment en criteris de racionalitat de gasts i rendabilitat pública i social. Potser siga necessària l’ampliació del PdC. No obstant,  no crec que siga el moment per qüestions econòmiques i socials. Crec més important, la finalisació de l’AVE en la desaparició de l’agraviant i provisional estació Sorolla. Est edifici supon un mal baratament de diners públics insultant, el qual mai es degué haver permés mai. Ixcà un dia s’eviten les duplicitats d’ents i agències publiques, s’extinguixquen els criteris curtplacistes i populistes i es tinga en conte l’esforç fiscal del ciutadà d’a peu. És pura qüestió de supervivència."

Desgraciadament esta denuncia no ha perdut la seua vigència i continua sent llastimós la falta de coordinació entre les administracions públiques que gestionen estos espais, incrementant els costs de la gestió, la qual paguem els ciutadans, i donant una image cap a l'exterior de divisió, quan no de vulgars caïnistes, per la captació competitiva, quan deuria de ser simbiòtica, dels mateixos events.

Per a consultar el text sancer http://fullvolant.com/2012/09/lampliacio-del-palau-de-congressos/

Escríbenos un Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. o llámanos a nuestro teléfono 634 599 899