Está aquí: Home Pueblos Valéncia ciutat Agricultura, sostenibilitat i… política

Agricultura, sostenibilitat i… política

El passat 9 de juny en el saló Sorolla de l’Ateneu Mercantil de Valéncia Ciutat i organisat pel Foro Vinatea tingué lloc una interessant conferencia a càrrec de Cristóbal Aguado, president de la Associació Valenciana d’Agricultors (AVA). El moderador de l’acte desgranà el seu impressionant currículum destacant que havia mamprés moltes iniciatives empresarials com Agro S.L. i que és membre de Cierval i de la Cambra de Comerç.

Només agarrar la paraula, Aguado avisà que no només anava a parlar d’agricultura, també ho anava a fer de política.

Com a inici, detallà que el territori valencià dispon de 713.000 Ha cultivades, de les quals 429.000 Ha, ho son de secà i 284.000 ho són de regadiu. Produïm de tot, pero sobre tot el producte estrela és el cítric. “Tenim bon clima i excelent terra i si els polítics tingueren més trellat, inclús prou aigua”. Destacà l’afonament del sector per la desunió, l’egoisme i l’insolidaritat dels polítics valencians i el nostre meninfotisme com a poble, puix no nos està aportant gens bo com a colectiu. Com eixemple de l’oportunisme dels polítics cità el balafiament dels fondos europeus que no han segut destinats a vertebrar el camp i potenciar l’investigació i fer una verdadera reconversió varietal en els cultius que es necessiten.

En tot el seu discurs el tema polític sempre estigué present. Recordà la pèrdua de les nostres entitats financeres, d’empreses, d’identitat com a poble i cóm s’ha arribat a la situació de la “guerra de l’aigua”, tema molt politisat que perjudica a tot el Mediterràneu, especialment a Valéncia, a la qual considera una, puix el tema del provincialisme, al seu juí nos ha perjudicat prou. “Devem abandonar el provincianisme i anar tots a una per a defendre els nostres interessos”, afirmà Aguado.

Quan parlà de la sostenibilitat, feu una diferencia entre la sostenibilitat ambiental, la social i l’econòmica. L’agricultura valenciana al seu parer no és sostenible econòmicament, puix la cadena està més fluixa pel sector més débil, el del productor, puix són les grans distribuïdores les que controlen els preus. Això repercutix en destrucció de llocs de treball en el camp i a un envelliment dels llauradors en actiu. La qual cosa facilita que es produïxca per tant una insostenibilitat social i ambiental, donat que hi han vora 160.000 Ha abandonades, en sa majoria cítrics, vinyes i armelers.

Esta situació contrasta en un eixemple que ha pogut vore de prop recentment, concretament l’agricultura en l’estat de California (USA), on els mètodos de producció, l’investigació i la seguritat en els camps són prou alvançades que ací en Espanya i concretament en Valéncia. Respecte a la seguritat feu una crida per la absència total de seguritat i es llamentà del manteniment d’un mercat agroalimentari paralel, el “mercat de lo robat”.

En opinió d’Aguado, l’agricultura valenciana patix una greu discriminació, especialment en productes pereceders. El sistema espanyol d’ajudes és clarament discriminatori cap a Valéncia i damunt no existixen garanties fitosanitàries en les importacions.

Com a propostes de canvi exigí (des de AVA), una Conselleria d’Agricultura, que conega el sector, que faça canvis i que impulse l’investigació del sector. Afirmà que no s’hauria haver perdut una institució com el IVIA, i que seria molt recomanable impulsar-lo atra volta en criteris d’eficiència. Este tipo de mides deurien servir per a facilitar una correcta  reconversió varietal i per a garantisar l’aigua per a rec.

Per últim i com a colofó, feu una soflama parlant en el cor, com a valencià, en un mensage reivindicatiu a tots els nivells, en infraestructures, econòmics, llingüístics, culturals. "Tenim un dèficit de consciència com a Poble, eixe dèficit nos ha portat a la ruïna", Aguado arribà a afirmar que “en Espanya som els últims. A mi no m’asusta el federalisme..”, destacant que no volia ser més que ningú, pero que sempre estarà en contra de que un vasc siga diferent a un valencià i que per tant volia exactament lo mateix que les demés autonomies que recapten els seus imposts.

Al finalisar, un saló ple de gom a gom l’aplaudí sonorament i respongué a diverses preguntes que li feren des del públic.

Escríbenos un Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. o llámanos a nuestro teléfono 634 599 899