Está aquí: Home Actualidad Prensa Un nou nou d’octubre

Un nou nou d’octubre

Segons tenim notícies és des del 1338 quan se celebren oficialment els actes en commemoració del pacte entre el Rei Zayyan i Jaume I pel qual el Regne àrap de Valéncia oficialment se convertia en cristià. A lo llarc de l’historia ha vingut celebrant-se de moltes maneres.

 

Mentres en el Sigle XV s’incorporen traques i lluminàries acompanyant la desfilada de la Real Senyera, és en el sigle XVI quan se introduïx la Marcha Real de Valéncia que s’interpreta per clarins i timbals el solemne trasllat de la nostra ensenya.

És a partir de la desfeta d’Almansa quan el primer borbó amaga la Real Senyera i la tanca en l’arca de tres claus substituint-la pel penó de les proclamacions a l’estil castellà. Queda prohibida la commemoració del 9 d’octubre i els festejar-ho en trons.

L’ingeni valencià que d’una prohibició trau una costum, amaga els trons (piuletes i tronadors) dins dels mocadors de la dona junt a fruïts i verdures. Així naix la costum de celebrar el Sant Donís creant la costum de regalar-li a la dona volguda la “mocaorà” plena de massapà en forma de fruits i verdures la piuleta i tronador com a mostra del voler i reivindicant la festa prohibida.

Recuperada la Real Senyera (que no el Furs) poc a poc vingué recuperant-se la celebració del 9 d’octubre. És el sigle XIX quan el moviment de la renaixença recupera la festivitat prohibida i resol acompanyar a la Real Senyera als peus del Rei cristià. Encara hauria de modificar-se la celebració degut a les variacions polítiques, traumàtiques o no que hem vingut patint.

Un nou nou d’octubre anem a viure enguany, l’interpretació de la Marcha Real de Valéncia, coneguda popularment con Marcha de la Ciutat, quan el seu nom complet és Marcha de la Ciutat i Regne, en lloc de la Marcha Real espanyola, no mos ha d’estranyar al valencians que sempre hem vist als clarins i timbals advertint del seu pas en provessons cíviques o religioses així com quan les entitats més puristes custodies dels arrels valencians com poden ser Lo Rat Penat, o el Centenar de la Ploma és la sintonia que acompanya a la nostra volguda Real Senyera.

Un nou d’octubre que, com sempre, hem d’oblidar-se de tot allò que no és important. Respectar el pas de la noble ensenya en l’emoció de vore al símbol màxim dels valencians com passa entre el seu poble oblidant-mos de qui la du, per atra part és el representant del poble, i guardar-li el màxim respecte i carinyo al nostre símbol.

Recordant els versos del Canta a la Senyera fer realitat que “Senyera …fins a tu no arriba el fanc, sols arriba el sant anhel” i que el nou nou d’octubre siga el dia de Sant Donís que desigem.

Per Miquel Ramon

Fuente: Valencia News http://valencianews.es/opinion/un-nou-nou-doctubre/

 

Escríbenos un Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. o llámanos a nuestro teléfono 634 599 899